dilluns, 16 de febrer de 2009

Exercicis Espirituals

Aquest cap de setmana, el Moviment de Joves i l’Acció Catòlica General d’Adults del nostre Bisbat s’han unit per participar dels quarts exercicis espirituals conjunts que és realitzen. Acompanyats per la direcció del Pare David Guindulain, hem pogut gaudir d’un cap de setmana intens, de tranquil·litat, de relaxació, de pregària, de silenci (potser relatiu), de pau, i sobretot, de presència davant Déu.
Tot això acompanyats d’uns punts de reflexió personal. Divendres a la nit vam fer una mirada atenta al passat "La meva història és la seva història". Seguint veien el present, "El meu present és el seu present". Dissabte, els punts que se’ns van oferir van ser, al matí "La meva missió és la seva missió i El meu esperit és el seu Esperit". Seguint, per la tarda amb una petita sessió de relaxació i "tai-chí", per aconseguir presentar el cos a la pregària de forma relaxada, única i exclusivament per apropar-nos una mica més a Jesús i descobrir la senyera del mal esperit, i la del bon esperit. Saber quines coses ens allunyen de Jesús, però tenint present tot allò que personalment ens apropa, demanant-li que ens aculli sempre sota la seva senyera.
Diumenge abans de la Missa, el Seguir Jesús. Testimoniats per l’evangeli de Lluc 17,16-29, se’ns van proposar uns passos i unes preguntes per a la reflexió personal que posaven un punt i seguit a la meva vida. Punt i seguit per continuar escrivint el curs de la nostra vida i de quina manera millor que amb la Missa. Presidia pel Pare David i acompanyada per Mn. Carlos Paris i Mn. Paco Vives. I entre tots varem aconseguir crear el caliu especial que li faltava a aquests exercicis espirituals.
Havent dinat, i amb la panxa i l’esperit ben carregats, ens hem acomiadat desitjant reemprendre cadascú les nostres vides d’allí on havíem sortit divendres. Per acabar, agrair a tota la gent que ha fet possible aquests Exercicis Espirituals i que 40 persones del bisbat ens haguéssim pogut trobar en comunió per celebrar-los.

img_0059.JPG

17 comentaris:

  1. Buenoo, aquí estic, desprès de unes quantes horetes ja de baixar a la Ràpita i preparantme per a demà, que torna a ser dillums i com tots, a matinar unaltra vegada i cadascú a la seva feina del dia a dia…

    Diria moltes coses dels exercicis, i potser no acabaria mai de dir-les i aquí vos tindria llegint hasta “vés a saber quan”… però simplement vull expresar lo bé que m’han arribat a sentar estos exercicis, l’agust que he estat i els profitossos que han acabat sen, i donarvos les gràcies per fer que moments així siguen possibles que et fan donar conte que no està sol, que estàs acompanyat per grans prsonetes que segueixen el mateix camí qe tu…i això motiva molt més!
    Nores, Bona setmaneta!

    i molts besitosss!

    Cristina

    ResponElimina
  2. Hola a tots i a totes,
    des de Barcelona, de nou, ja he tingut la primera classe a les 8 del matí i ràpidament ha calgut tornar a la vida quotidiana.
    Tot i així, encara em queden molts ressons de les hores viscudes amb vosaltres. Dóna gust parlar de Déu a gent que en té gana. De debó que m’ho vaig passar molt bé.
    La pregària del dissabte a la nit prou que sonava una mica estranya d’entrada`, però hi vau apostar i també a mi em va anar molt bé.
    Està clar que això de l’Esperit Sant és quelcom que passa entre les persones que parlen d’ell i el senten ben viu.
    Vinga, doncs, molts d’ànims, que a Jesús se’l troba també en la Galilea de cada dia.
    Fins ara,
    David Guindulain

    ResponElimina
  3. olaa!!

    Bueno pos ara que ai acabat de dsfer la maleta i de preparar-me per dema poder tornar a la normalitat ai decidit pasar x asi i disar algo.

    Bueno pos enguany era la primera vegada que anava als exercicis espirituals i realment han valgut molt la pena ja que em va reconfortar moltisim aixo de poder apropar-me mes a nostre Senyor. jo fia un temps que tenia alguns dubtes al respecte i quan me vaig enterar de que hi havien exercicis doncs vaig dir va m’hi apunto avore si aixina puc llevar-me els dubtes i aixina a sigut!, ara ja tinc les idees més clares respecte a ell. També em va agradar lo de la pregaria de disapte a la nit, per mi, lo millor, però en general tot mol be, es mol bonic adonar-se que hi ha gen al teu costat que fan el teu cami i que potser en algun momnt et poden ajudar.
    He d’admitir que jo quan vaig arrivar el divendres em va invaïr la por, no xl silenci xq ja u savia, sino xq no savia si podria ser capaç de pregar i meditar tan però a medida que van anar passant les hores me vaig adonar de que la decisió que vaig pendre aqell dia en que vaig dir q volia anar a exercicis va ser la correcta, no men arrepentincs en cap momn d’haver anat, ma fet mol de be aixo de pregar pels demes, els momens de silenci, que en ls meditacions e pogut orientar la meva vida (o dit d’altres paraules,organisar-me la visa q bona falta me fia) però sobretot llevar-me els dubtes del damunt, també vaig estar un poc mal pel tema de que d’alcala sols estava jo i clar aixo com sabreu cuan vas als llocs t’agrada anar acompanyada de gen q lis tens confiança o de gen q no lis tens vergonya, aixo en un principi em va suposar un gran mal d’estat xo sem va passar en adornar-me que igual estava be.
    El silenci en el meu cas em va anar be tot i q jo trovo q ai sigut la q mes ha aguantat callada i tot xq tinc el caracter de ser una persona bastant callada però sols en la gen q no coneixo o que no lis tinc confiança, no ho se xq ben be xo em costa mol obrir-me i mostrar-me a la gen (trobo que es algo que hauria de camviar).
    Bueno resumint que tot a esta mol be i q aqesta nova experiencia ma marcat moltisim, moltes gracies a tots!

    mols bsitos i fins l’any que be si Déu vol!!

    M@gD@

    ResponElimina
  4. Hola a tots!

    Jo també m'ho vaig passar fenomenal! L'experiència va ser profitossa encara que no vaig restar molt callada pel costipat que portava al damunt ja que no parava de tossir :P

    Però vaig intentar no interromptre molt.

    Vaig notar que quan estava relaxada i meditant amb Déu i per Déu la tos anava minvant poc a poc i deixava de tossir sobint. Em va xocar i a la vegada em va agradar.

    Molts cops penso que no li donem importància al silenci, tan per estar callats com per escoltar als demes. Tanmateix en aquest cap de setmana m'he adonat que és un bon exercici per escoltar no solament a les persones, si no pel que t'envolta i pensa que és el que t'agradaria estar envoltat. I jo ara dic, que volia estar envoltada d'aquella pau i armonia que es va viure a les Teresianes.


    Moltes gràcies a tots per fer-mos companyia!



    Per cert quan pensareu pujar les fotos al bloc??? Jo les vull veure!!!

    Molts petonts a tots!






    gee.

    ResponElimina
  5. En el seu moment vaig explicar qui sóc, si ho voleu comprovar aneu al primer missatge dels exercicis... xD molts xets! gee.

    ResponElimina
  6. Trobada del MJAC Exercicis Espirituals
    Una trobada diferent a les demes, on joves an plorat, on adults sen an ris del que em viscut.
    Per ami a segut una experiència diferent a les demes, síria perquè era la primera i espero que no sigues la ultima.
    Una trobada que no e fet nous amics, no e conegut a ningú que ja no conegués, sinó e conegut mes profundament a Jesús.

    ¡Exercicis! Que sira això? Jo tenia temor asta de anar. E vist que totes diferent, man ensenyat a pregar, assentir-me al costat de deu. I per això no tinc que tenir temor.
    Ara gracies a aquest exercicis, beix les coses diferents. I ara ja estic content perquè e vist, que estar un rato parlant en deu es important i necessari per a sentir-me lliure, alegre i feliç.
    Gracies a tots per fer que aquest exercicis aiguen sigut tan especials. David mas ensenyat a pregar, beure el nostre deu i això fa que estigué feliç.

    Deu meu, que sira de nal tros.
    Som joves, no sabem que volem.
    Però cada dia, estic mes aprop de tu.
    No se, si es bo o si es dolent.
    Però e vist que la vida
    son experiències noves,
    no sabem que passarà d’aquí uns moments,
    Però el camí que jo vull seguir es el teu.
    Gracies per tot.

    Mike Safont Panisello
    Parròquia Sant Josep Obrer

    Pos: tots fem un moviment gran escriviu sense vergonya i que se note que som catalans/es i valencians/es.

    ResponElimina
  7. Les imatges dels exercicis estan a la banda dreta on posa imatges MJC no estan totes pero son les que sortim tots.
    Apa ara a la pascua que ja queda poc i segurament que ja la estan preparant en moltes ganes eeeeee

    ResponElimina
  8. Hei!!!

    Realment gratificant! Es genial, arribar el primer dia a casa, després d'hores de classes (de tornar a acumular-se la feina damunt de l'escriptori), etc. entrar aquí i vore com brolla de dins nostre aquesta gran alegria pel que hem viscut.

    Ara sento a Carlos dins meu que me diu: "això ara s'ha de notar durant el dia a dia, perquè sinó no ha valgut per a res, no és pot quedar en només aquest cap de setmana". I per això mateix ho escric, perquè a mi m'ajuda i perquè penso que és bo compartir quelcom que una sent bo.

    A seguir treballant dia a dia amb alegria, ganes, ilusió i encoratjats!

    Bona setmana a tots!

    Marisol

    ResponElimina
  9. Wolaaaa!!

    Felicitats per dur el blog tan al dia, hasta les fotos penjades i tot... es veu que aquelles piles de la jornada d'inici de curs, van funcionant bé...:-)

    M'omple de goig veure que per a tots (almenys els que escriviu) ha sigut una experiència gratificant, cadascú l'ha viscut d'una manera, però tots hem pogut esperimentar Déu en una mica més de tranquil·litat,... ja ho dieu bé, ara ve el repte d'anar trobant-lo i tastant-lo cada dia... Éll hi és, és qüestió de saber "sintonitzar"...

    Per suposat jo també vaig disfrutar molt de tot, de l'experiència de silenci, dels ratets de pregària comunitària, d'escoltar a David, d'una xerradeta, d'un abrasito, de la missa,... tot plegat una important experiència de Déu i de comunitat!

    Ale, a seguir en la tasca. Ànim i besitos!

    ResponElimina
  10. Estimadíssims amics!!!

    M’encanta veure tots estos comentaris tant positius respecte al que ha suposat aquesta experiència de cap d’exercicis Espirituals de cap de setmana. Cal reconèixer l’acció de Déu entre natros i aquest cap de setmana el miracle s’ha fet!

    El pare David, ha tornat a ser un catalitzador excel•lent per a la nostra vida interior, tal i com ja ho va ser al 2006. Hem pogut gaudir de la presencia de Déu i sentir una gran sensació de plenitud.

    Voldria remarcar, com ja vaig fer l’últim dia, el gran valor que tenen aquests tipus d’experiències. Per un canto, l’experiència personal de trobada amb Déu, ens fa avivar encara més aquest esperit de recerca constant de la VERITAT i situar-nos davant la vida per tornar a emprendre encara amb més ganes la nostra tasca diària. Per l’altre canto, estic profundament agraït a tota la gent que any rere any respon afirmativament a la proposta. Gracies a tots, fem possible l’experiència d'una comunitat cristiana, que malgrat sigui petita, es manifesta ben viva i esperançada.

    Per acabar, voldria fer patent el gran valor afegit que tenen aquests Exercicis, ja que els realitzem conjuntament Joves i Adults. Crec que ens enriquim mútuament. Els uns aportem l’entusiasme i la frescor d'una fe emergent i impetuosa que ens encoratja. Els altres aportem l’experiència i la solidesa d'una fé reposada i viscuda que ens ensenya com és d’important sentar la vida sobre uns bons fonaments.

    Penso que tot plegat una gran experiència.

    GRÀCIES PER TANT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  11. Ssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss...........................................¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

    El silencio fué nuestro fiel compañero ausente, aunque no hubo problema, cuando Dios quiere decirnos algo y nosotros estamos dispuestos a escucharle encuentra la forma de llegar a nosotros (ya la conoceis).
    Me gustan mucho vuestros comentarios, ya que cuando los jovenes de la parroquia vamos creciendo y no vemos otros tenemos la sensación de que no hay + (gran error). La FE nos os la podemos transmitir (sería demasiado facil), pero gracias a la oración y al incansable y gran trabajador como es el Espiritu Santo vosotros estais aquí, en las parroquias y vais de Ejercicios Espirituales¡¡¡¡ (si se lo cuento a mis amigos piensan que bebo)pero la realidad siempre supera la ficción¡¡¡ (un placer compartir el findes con vosotros).
    En cuanto a los ejercicios como muy bien habeis descrito, he llorado, reido, orado y como no, hablado con Dios (si, debe haber dialogo). Que facil que lo hace David ¿verdad?, no hay que confundirse, no es él (no me lo tengas en cuenta si lo lees), es el tener tiempo, ganas, algo que decir y que escuchar y por supuesto mucho AMOR.

    Si algo nos ha quedado muy claro es que Dios siempre está con nosotros, incluso si en algún momento nos olvidamos de él, su inconveniente, no tiene dirección de @ ni movil pero como habeis comentado se pasó todo el findes con nosotros, paseando, charlando, riendo, orando, en la eucaristía y es más, me atrevo a decir que volvió a casa con cada uno de nosotros.
    No me alargo +.
    Cuidaros mucho,
    B7s per tots¡¡¡¡

    ResponElimina
  12. Hola,
    Ayer se me olvidó, si me dais el correo de alguno de vosotros os enviaré unos pwp de Dios y la oración chulis¡¡¡
    luego vosotros os los renviais.
    B7s

    ResponElimina
  13. Hasta avui no m'havia connectat a internet... quin goig llegir tots estos comentaris! Molt emocionat, igual que diumenge al matí quan anava eix de l'Ebre amunt per celebrar missa als pobles (ja me contareu com va anar la missa d'allí).
    De fet és normal que ens coste això de parlar poc perquè no estem acostumats, però crec que tots vam captar el valor del silenci (encara que fos de manera intermitent!). És una gran ajuda x a la pregària. Ara que ja estem en la normalitat també és bo que trobem un instant del dia per viure i reviure això i deixar que l'Esperit ens vagi animant. No trobeu?
    Hasta pronte!

    ResponElimina
  14. Coincideixo amb tot el que dieu. També per a mi van ser uns dies especials...dies de sentir-te més prop de Déu, o de sentir-lo més a dintre....dies de sentir el caliu dels companys i companyes de camí, amb els mateixos anhels i els mateixos neguits, però units sobre tot en les ganes de tirar endavant..., dies de serenitat, de pau interior..., des descoberta dels altres i d'un mateix... No sé, sembla que en aquell ambient les mirades són més intenses, els somriures més francs, les abraçades més sinceres i les llàgrimes més expressives.....
    No ens ho quedem tot per a nosaltres. Que sapiguem transmetre en la nostra vida el que allí hem viscut i el que hem rebut.
    Gràcies a totes i tots. Gràcies, David.
    Una abraçada,

    Carlos

    ResponElimina
  15. buenooo! ja veig que lo dilluns ja portaveu tots les piles posades.
    a mi m'ha costat uns quants dies digerir tot el que m'ha passat este cap de setmana.
    ha estat una experiència inolvidable i uns records inborrables, no era la primera vegada pero si la unica i irrepetible.
    l'emoció i la intensitat en que hem viscut aquest dies no m'ho podia imaginar quant vaig arribar i el domenge en marxa ho vaig fer amb una sensacio de comunitat inmensa i una pau interior dificil d'explicar en paraules, tot son sensacions.
    gracies als joves per la seva frescor i els seus moments....increibles!.
    gracies als jovesadults per fer-ho fàcil, tot surt de dins del cor!.
    hem afinat els nostres intruments interns dirigits per un gran director, gracies David.
    gracies a Deu per haber-me donat l'oportunitat de viure aquesta experiencia tant i tant enriquidora.
    espero retrobar-nos pronte. adeeeeeeu!

    ResponElimina
  16. Hei genteta!!!

    K animat ha estat això durant tota aquesta setmana!!!Quin goig, quina joia!! Bé amics/gues m'agradaria compartir en tots vatros una frase que s'ha rebut al correu del moviment (guardarè la seva identitat per preservar la intimitat d'aquesta persona, per lo dels drets d'intimitat, i tot això nou d'ara) però m'ha agradat i també va dirigida a tots vatros. La frase diu:

    "La veritat és que els "joves" que vau vindre als exercicis prometeu molt... continueu així!!!"

    Ale pos, aquí la dixo, per a tots vatros!!!

    Bona nit!!!!bessitos!!!

    PD.- Un caramel per a qui "andivine" quí és l'autor/a de la frase!jejejejejejeje

    ResponElimina
  17. Hola a tots/es!!!!!

    Ja fa una setmana dels exercicis, ja hem tingut temps per pair i assaborir tot el descobert i experimentat. He vist que esteu molt animats a escriure i també m'he animat. Només dir-vos que per a mi van anar molt i molt bé, potser no sóc massa expressiva i em costa més que a altres parlar, em refereixo a les pregàries comunitaries i la Missa, però la veritat es que ho vaig viure, millor dit ho vam viure crec, molt intensament. M'ha fet molt de bé el poder parar-me, pregar i fer silenci (relatiu), i sentir a Déu més a prop meu, perquè a vegades amb prou feines el deixem parlar. I amb aquest silenci i pau trobar també als altres, vore que no estem sols, perquè la fe si no és viscuda i compatida amb la comunitat, quin sentit té?
    Com ja han dit alguns més grandets, vatros els més joves ens heu donat un molt bon testimoni, amb el vostre entusiasme i ganes heu aportat i seguiu aportant molt. Seguiu així.

    Una abraçada i besets,
    Maria

    ResponElimina