dimarts, 13 de novembre de 2007

Que sóc a la porta i truco… Tu tens la clau!

Ja ha passat la trobada de militants, i com sempre, s'ha fet curta.

Han estat dos dies intensos en què hem tingut temps per pregar, compartir, reflexionar, cantar, conviure, divertir-mos....  

Hem pogut parar un moment i aparcar la nostra rutina durant un cap de setmana per fer un repàs a la nostra vida com a cristians: com ho vivim, en què es nota en la nostra vida, com ha sigut el nostre camí de fe fins ara, i el més important: Que podem fer per avançar una mica més en el aquest camí.

I després de tot això, tornem a casa amb una sensació generalitzada: hem carregat les piles per continuar vivint el nostre compromís cristià i transmetre el nostre testimoni amb força en els nostres ambients.

Des d'aquí, us animem a participar-hi en properes ocasions. Val la pena!

A l'apartat "imatges" podeu trobar més fotografies.


tm_reduides_11.JPG





9 comentaris:

  1. eiiisss...la veritat sq les piles estan carregades, xo se vos troba a faltar!!!
    an sigut uns dies genials...n tinc paraules!!!
    gracies a tots x cada moment i x fer_ho posible, vos estimo moool!!!
    percert, cuan es la proxima?? jo mapunto!!!jejejejej

    cuidevos...besitoos mol foorts!!!

    ResponElimina
  2. Hola!!! La veritat genial la trobada!!! No tinc massa a dir, weno segurament si, però no se cm expressar en paraules el que sento i sobretot com va anar la trobada. Una mica el redactor ja a mostrat el que vam viure.
    Per tant, poca cosa més a afegir!!!

    Una abraçada ben forta i ànims per seguir en el camí de la fe, que no es un camí planer pe´rò és molt agraït!!!

    ResponElimina
  3. Eiii... jo també tenia eixa nostàlgia de la què parlàvem a les posades en comú,... però sobretot he baixat en molts d'ànims i en moltes ganes de crèixer i ser cada dia millor "caminante"!Gràxies!!!!

    Una frase que vaig llegir ahir i em va agradar. No és d'Epicur però... "Per dalt dels núvols, el cel es sempre blau".

    Ai, i ara que me'n recordo, si en algun moment algú es desanime per la feina que no acabe de sortir, llegiu la presentació de la memòria del curs 2004/2005!

    Molts besitos, pa tots els que ho llegiu!

    ResponElimina
  4. Halo!!!!!!!
    El jobes de la rapita ja estan aki!!!!
    Kom sempre a on anem la liem a la trobada de arnes es kla sempre es nota la nostra presencia ba ser una trobada ke per a natros era especial era la primera.I com no la bam superar en alegria i en ganes de tornar lañkebe si mos deixen tornarem a nar.
    Al desembre a caro una altra trobada ke la precensia dels rapitencs es tornara a notar es la mes esperada per a tots perke es lultima del añ.
    amun mobiment de joves i amunt la rapita!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  5. Ei joventud!!! ja t'has enganxat a esta blog??¿?¿?
    Jo siiii,.. i a totes aquestes persones que hi surten... I en especial a aquells que ens varem reunir a la trobada de militants...
    (von recordeu del que vam parla... les "dorgues" que ens enganxen...) Doncs, mira, jo esta setmana le passat una mica estranya, el meu cos i el meu estat d'anim notava l'absencia d'una escencia... per aixo la setmana ha estat un poc ennuvolada..
    Pero a poc a poc surt el sol, com la lluna a la nit (no?¿?¿?)
    Dir-vos que ha estat molt bé la trobada i la idea de crear una pagina web...
    A continuar enganxats
    Lineta

    ResponElimina
  6. Ehhh!!!! per primera vegada em decideixo a fer un comentari al blog (m'he de posar al dia) bueno, és gràcies a la tant estimada companyia que tinc al costat ara mateix (Marisol, Jordi i Mike -el que escriu sense cap falta d'ortografia-). També jo vaig quedar molt content de la trobada pel bon ambient, per lo fantàstics/es que sou, pels passos ferms que aneu donant.... Com us vaig dir (bueno, vaig intentar-ho tot i que no sé si ho vaig aconseguir) també per a natros, els grans, és un estímul veure-us com sou, com us comprometeu, com us engresqueu... Realment Jesús va calant en els vostres cors... i això és nota. ENDAVANT!!! Cal anar més lluny....i sabem que no estem sols.
    Encara que el veritable fruit de la trobada és el que cadascú de vatros vau pregar, vau reflexionar, vau revisar... i els compromisos que us vau agafar.
    A continuar sent sal i llum a les parròquies i a la vida!

    ResponElimina
  7. OOOOOOOOOOOOO kom tas rallat eeeee mosen.El que escriu sense cap falta d’ortografia ooooooooooo.El inportan no es fer faltes sino de tindre cor i escriure.

    ResponElimina
  8. Wuau wuau wuau!!! Estos deixebles teus si que en saben!!!
    Molt ben dit, CIA, escriure amb el cor es l'important!!!
    Perquè les paraules que surten del cor son les més sinceres i les més plenes de sentiments, com totes aquelles que vam intercanviar durant la Trobada!!!!

    Un abracito ben calentet!!!

    PD.- Jo també en faig moltes de faltes, però el corrector fa miracles!!Weno això no però corregeix prou bé!!!jejeje

    ResponElimina
  9. eiii pos jo porto un lio en ls b i les v...jejeje dixan bromes a part, penso el mateix, hi ha q revindica q tenim q parla mes vegades en el cor!!!!

    tamb hi ha vegades q sense dir res es diu moltisim o en abrasades, ullades o besets....a mi meu vau demostra...vos estimo moool!!!

    besitooos

    ResponElimina